Adéu al Bar Salvador
Tanca el Bar Salvador, tanca el restaurant de tota la vida del carrer Canvis Nous. A partir d’ara ja no servirà més dinars i dintre d’unes setmanes baixarà per sempre més la persiana. És una pena, però s’ha acabat, el Salvador plega veles...
Quan tanca un bar d’aquests que han aconseguit sobreviure anys i panys contracorrent, ignorant les modes efímeres de la gran ciutat, és com si ens amputessin una part de nosaltres mateixos. Sabem que a partir d’ara, a més de renunciar a les historiades taules de marbre, haurem d’evitar passar per aquest carrer per tal de no burxar en la ferida... Però, ben mirat, tampoc cal posar-nos tràgics, que la vida malgrat tot continua... Sempre ens quedarà el record de les llargues sobretaules dels setciències, dels tuaregs i del tripartit de pa sucat amb oli, i els crits extemporanis del Miquel de “Bote, Gibraltar español!” o “Visca Catalunya lliure de botiflers!”; sempre ens quedarà el record d’aquella original barreja de guiris enamorats a primer cop d’ull de l’autenticitat del lloc, de clients de tota la vida i de passavolants que no entenien res de res.
Sabem que la pols aviat deixarà d’acumular-se sobre les bótes centenàries i sobre el televisor eternament espatllat, però queda el bon record dels plats que cuinava la Pepi, del tracte amb uns cambrers que eren com amics i del mural de retalls on s’alternaven les fotos dels quatre tuaregs supervivents d’una gloriosa expedició al desert amb la d’un torero guarnit amb barretina i bandera catalana i la d’un Barça triomfant per a major desesperació del Marca. I queda, és clar, el record de les moltes converses i rialles que els amics hem anat deixant, com si fos una pàtina contra l’oblit, en les parets centenàries del bar... Et trobarem a faltar, Salvador. Bon vent i barca nova.
No hay comentarios:
Publicar un comentario