jueves, 17 de mayo de 2012

Escenes de la Passió turca per XAVIER MORET




01.  Destí: Antalya
En aquest viatge som tres: Perico Pastor, amb el seu quadern de dibuix, Agustí Carbonell, amb les seves càmeres (que no falti la Leica!) i Xavier Moret amb el seu bloc de notes. Tres amics, un equip… i la passió turca a l’horitzó. La primera conclusió és que viatjar està bé; la segona, que viatjar amb amics és millor; la tercera, que viatjar amb un il·lustrador ens fa sentir com viatgers britànics del XIX.
Són tres hores de vol a Istambul i una de propina fins a Antalya, a la costa, on ens instal·lem al Hillside Su, un hotel gran, lluminós i modern que ho aposta tot al color blanc: recepció blanca, personal uniformat de blanc, habitació blanca i terrassa blanca amb llit blanc. ¿Tan fotuts ens veuen que ens han portat a un hospital? ¿S’ha xivat algú que ja anem pels 60 i ens han destinat a un geriàtric? ¿O és només que algú els ha dit que l’Agustí és del Madrid?

Diccionari turc: Hoş Geldiniz = benvingut
Perico,Agusti i Xavier navegan per el riu Dalyan

02. El Déu de la Fertilitat
La guia, de nom Gündüz, ens ensenya d’entrada, al minibús, una nina de la fertilitat i ens anima a posar-li un nom, com si fóssim a la guarderia. L’Agustí no ho dubta ni un segon. “Si és de la fertilitat, s’ha de dir Lluís, com el Lluís Bosch”, diu sense dret a rèplica. I així es diu: Lluís. Per als amics, Lluïseta.

Diccionari turc: Merhaba = hola
Gündüz


La fertilitat, en Lluis...


03. Un sopar al port
Sopem al port d’Antalya, en una terrassa amb vistes al mar, a les muralles romanes, i als minarets de ciutat vella. Primera constatació: aquí s’hi està bé i s’hi menja bé. Segona: la cervesa Efes s’assembla a l’Estrella. Tercera: l’Agustí seria un bon digestòleg. Quan dubte sobre la conveniència d’ingerir certs aliments, té un mètode científic inapel·lable: si li agraden, són antioxidants i, per tant, bons per menjar. Casualment, com que ell s’erigeix en jutge únic: tot són antioxidants.

Diccionari turc: Bira = cervesa
Perico dibuixa


Cervesa Efes

04. Et j’ai crié, crié, Aline!…
Després de sopar, la Gündüz ens proposa anar a un local on canta el seu marit. Podria ser la típica trampa turística, però acceptem i no ens en penedim. És un restaurant agradable, sobre les roques i vora mar. Demanem un rakí, un aiguardent anissat turc (antioxidant, per descomptat). L’Aisan, el marit, té una bona veu de tenor i un repertori sòlid, a cavall entre els hits del passat i la tradició turca. En una pausa seu a la nostra taula i xerrem una estona. Quan, portats per la nostàlgia (i l’edat), el Perico i jo ens posem a cantar Aline, se li il·lumina la mirada i ens diu: “I know this song. I will sing it for you”. I acabem la nit bevent rakí i escoltant Aline. “J’avais dessiné sur le sable…”. I que bé que s’està a Turquia!

Diccionari turc: Saor = gràcies
Aline

05. Maricons d’Aspendos
Primera parada del dia: Aspendos. Som en un teatre espectacular, encara que massa restaurat. El Perico seu a la grada i dibuixa, l’Agustí retrata i el Xavier pren notes. Regna la pau, però per sorpresa la Gündüz atrapa un gat al vol, li obre la boca fent força amb les mans i no para fins a trobar-li un punt negre al pal·ladar. “Això vol dir que tindrem sort”, conclou. Doncs mira que bé… Després comenta que en el passat a la gent d’Aspendos, de tant cultes que eren, els consideraven efeminats; als de Side, un poble de la costa, els tenien en canvi per pirates. D’aquí ve una curiosa expressió: “Sembleu pirates de Side… o maricons d’Aspendos”, segons el cas. Quan ho sentim, el Xavier amaga el llibre que està llegint, el Perico es guarda el bloc a la butxaca, l’Agustí xiula i tots tres procurem fer cara de pirates.

Diccionari turc: Sissy = maricon
Aspendos,esperan l´inspiracio...


Aspendos

06. La platja de Cleopatra
Després de molts kilòmetres de platges i hotels plens de russos, arribem a Alanya, el lloc on es van enrotllar Marc Antoni i Cleopatra, presidit per una fortalesa. Molt encertadament, sempre pensant en la promoció, una de les platges porta el nom de Cleopatra. L’altra es diu Elvis Beach. Tot un contrast, però és que, segons la Gündüz, Elvis tenia orígens turcs, com Abraham Lincoln (!). En resum, que Elvis no només està viu, sinó que és turc. Per cert, parlant de Cleopatra, de la passió turca, de moment res de res.

Diccionari turc: Plaj = platja
Alanya


Platge de Cleopatra

07. Pirates de Side
El contrast a Side és sorprenent: un teatre romà preciós voltat d’una urbanització prop del mar. Pedra vella i noble barrejada amb turistes russos que es fan fotos horteres, imitant estàtues antigues o jugant a ser déus. Un d’ells –equipat amb banyador, xancles, samarreta imperi i tatuatge del CSKA Moscou a l’espatlla- ens sorprèn per la seva inquietud cultural. Conclusió: deu ser de la secció filològica del CSKA... Prop del teatre descobrim un barri molt agradable vora mar, amb cases baixes, hotelets amb encant i bars amb noies russes que beuen mojitos fent morrets. Quan l’Agustí veu una núvia a la caça de fotos romàntiques, l’empaita i la metralla amb la càmera fins que gairebé el conviden a la boda. Però, no, ho deixa córrer. Els amics són els amics… De tota manera, quan un cambrer ens proposa a tots tres un sopar romàntic, fa cara de pirata i deixa clar que no som uns maricons d’Aspendos.

Side
Diccionari turc: Mutlulug = felicitat
Side



08. El famós actor secundari
Anem a sopar a un lloc anomenat Minicity, una mena de Catalunya amb miniatura amb reproduccions d’edificis turcs famosos. Està bé si disposes de poc temps, ja que amb un passeig de mitja hora ho veus tot (devaluat, això sí). El restaurant és lamentable, com si també el menjar fos una mala imitació. La sala és molt gran i un actor secundari famós, ja jubilat (és a dir, de la nostra edat), rep la gent, molt mudada, i reparteix panderetes i somriures entre el públic. Una cantant exuberant canta èxits caducats, un vell balla amb una joveneta que no sap on mirar, hi ha travelos molt maquillats i un cartell que indica que està Prohibit Fumar. L’amenaça és una multa de 75 lires, però algú ha tatxat el 75 per convertir-lo en 83, pensant que l‘augment seria definitiu. Tot i així, tothom fuma.

Diccionari turc: Sigara içilmez = prohibit fumar




09. Teatres romans
En dos dies hem vist tants teatres romans que ja estem saturats. Entremig, per refrescar-nos, visitem cascades i dinem vora els rius, voltats d’ambient popular i bon menjar. Els mezzé (entremesos a la turca) són boníssims i el peix, de primera. Tot va molt bé i la gent és encantadora. A Perge ens agraden molt la Palestra de Cornutus (hi ha noms transparents), la porta d’Adrià, l’estadi i el hamam… Quan ens diuen de visitar un altre teatre, ho deixem córrer. No fos cas que ens prenguessin per dallonsis d’Aspendos.

Diccionari turc: Tiyatro = teatre
Playa de Putaka





10. El Palau del Kebab
Avui toca anar al Güneyliler, el Palau del Kebab. Ambient popular, servei agradable i bon menjar; l’únic que falla és que no tenen begudes alcohòliques. Què hi farem… Mengem mezzè, kebab, lahmacun (una mena de pizza d’origen armeni) i un pa inflat com un peix globus que supera de llarg les airbaguettes de Ferran Adrià. Per beure, ayran, iogurt amb aigua freda i sal. Al final ens conviden a visitar la cuina, on el xef Alí coordina l’equip humà i uns quants forns. Quan ens posen, per higiene, gorrets i sabates de plàstic, deixem clar que tenim vocació de pirates de Side. Per si un cas…

Diccionari turc: Kuaför = barber





Güneyliler,palau del kebab


12.- El somni de Phaselis
Ens aturem en una platja preciosa, la de Phaselis. Es troba en una costa gairebé verge, amb unes bellíssimes ruïnes romanes que ocupen una petita península plena de pins i de mar. El lloc, amb un port a cada banda i presidit pel mont Tahtali (2.365 metres), és meravellós, amb un teatre de somni i, com gairebé sempre, uns quants russos que es preocupen més de prendre el sol que de mirar pedres antigues. L’Agustí, amagat rere un pi, s’entreté fent fotos de voyeur a una noia que entra a l’aigua, mentre el Perico fa fotos de l’Agustí fent fotos de la noia i se sent gelós de l’aparició d’una pintora turca que gosa competir amb el seu quadern de dibuixos. El Xavier, mentrestant, intenta fer fotos del Perico fent fotos de l’Agustí fent fotos de la noia, però és tan complicat que ho deixa córrer.

Diccionari turc: Örenyeri = ruïnes
Phaselis i el mont Tahtali al fons


Phaselis
13.- La noia del bar de carretera
La gent aquí és un 10. Un exemple, parem en un bar de carretera, prop de Kumuçà, i demanem uns gözmele, una mena de crèpes farcits de formatge. La noia que ens els porta, ens explica en anglès, com si ens conegués de tota la vida, que estudia a la Universitat d’Esmirna, però que li agradaria fer un màster a Berlín. La mare, que l’observa de lluny amb posat greu, majestàtic, no li deixa anar, ja que diu que la necessita aquí… En fi, que tenim drama a la vista… Marxem del bar amb la sensació que a la noia no li serà gens fàcil allunyar-se de la mare.
La noia del bar de ls carretera....

Diccionari turc: Degil = no

14. Les tombes de Myra i el pare Noël
A les ruïnes de Myra augmenta la calor i el nombre de russos. El lloc, amb tombes lícies excavades a la roca i un gran teatre, és molt bonic, tot i que està voltat del mar de plàstic dels hivernacles. Els russos sembla que es reprodueixin cada minut que passa. La pregunta és: “En queda algun a Rússia?” Perquè entre els que hi ha a la Costa Brava i els que tenim per aquí, sembla que ja hem fet el ple. El secret el descobrim poc després, quan arribem a l’església del poble, on va viure el bisbe Nicolau, el nostre Pare Noël. Els russos visiten l’església extasiats, resen davant la tomba del sant i s’emporten medalles i icones que dipositen durant uns segons sobre el sarcòfeg. No és estrany que al poble de Myra es parli més rus que turc… i que es begui més vodka que rakí.
 
Diccionari turc: Baba Noël = Pare Nöel
Myra


Tomba de Sant Nicolau

15.- La ciutat sota l’aigua
Aquesta costa és muntanyosa, abrupta, plena de racons, petites illes a tocar de la costa i cales paradisíaques. És gràcies a tants rebrecs que no l’han pogut espatllar. Baixem cap a Üçagiz, un petit poble de pescadors i turistes amb un port tancat d’aigües tranquil·les. S’hi està tan bé que el Perico i el Xavier adopten l’uniforme dels russos: banyador i xancles. L’Agustí, molt senyor, manté els pantalons llargs. No li importa suar: ell té un bon desodorant… Lloguem una barca i anem a visitar el poble de Simena, una mena de Cadaqués turc, i l’illa de Kekova, on hi ha una ciutat destruïda per un terratrèmol el segle II d. C. Una part de la ciutat queda sota l’aigua, cosa que li afegeix encant i misteri. Veiem restes de teules i cases, però cap columna, cosa que provoca el desencís del Xavier. “Jo he vingut aquí a veure columnes!”, crida desesperat. El Perico, per no sentir-lo, es llença a l’aigua, mentre l’Agustí demana una cervesa. A la tornada, en un bar del port, pensem que aquí el Lluís seria feliç. Li hem de dir que vingui abans no sigui tard, abans no es rovelli.

Diccionari turc: Pansiyon = pensió
Üçagiz


A la proa,Perico i Xavier.Illa de Kekova

Perico al aigua...

16.- De rebaixes
Al mateix port d’Üçagiz, on una noia té una paradeta de roba, posem en pràctica el sistema que ens ha dit la Gündüz per aconseguir una bona rebaixa. Quan la noia ens diu el preu d’uns pantalons, abans que res li deixem anar un “yok devè!”, fent petar la llengua i llançant el cap enrere, que vol dir, “on vas a parar, camell!”. La noia es queda parada i renya la Gündüz per ensenyar-nos frases com aquesta. Es veu que no és gaire elegant… Al final, però, ens contesta: “Sensi devè!”, que vol dir “El camell ets tu!”, i manté el preu sense baixar del burro. Haurem de buscar una altra frase…

Diccionari turc: Devekushu = estruç (literalment: au camell)
Kekova

17. Un bany a Kas
Arribem a Kas, on tenim el segon hotel del viatge. El poble és petit i recollit, al peu de les muntanyes i davant l’illa grega de Kastellorizo (Meis per als turcs). Dubtem abans d’entrar a l’hotel, ja que a la façana hi ha tantes columnes que es podria confondre amb el Partenon. El Xavier, però, que enyora les columnes, hi entra decidit. Un cop instal·lats en habitacions amb vistes al mar (i a Kastellorizo, l’illa on van filmar Mediterráneo, l’illa enyorada pel Xavier), fem un bany al moll del davant. L’aigua és freda, però s’hi està bé. Per celebrar el gran moment, ens fem una foto de tots tres tirant panxa endins, sense respirar. Quedem molt atlètics, la veritat, però semblem The Aspendos Trio… Mentre sopem al port pensem un altre cop en el Lluís. Vine, corrents, borinot, abans que no espatllin aquesta costa meravellosa!

Diccionari turc: Sherefè = salut!
La illa grega de Meis(Kastellotizo), desde el hotel
Despres del bany, visca Aspendos¡¡¡

18.- Més ruïnes i una estàtua
Continuem per la costa cap a Fethiye, visitant ruïnes, passant calor i esquivant russos. Xanthos i Letoon són els llocs il·lustres on parem, amb un parell més de teatres per a la ja nostra extensa col·lecció. A la platja de Patara (un altre teatre!), ens refugiem en un bar on l’Agustí posa en pràctica les seves arts de paparazzi i el Perico dibuixa. S’hi està bé, però el Xavier suggereix, davant la mirada indignada dels altres dos, que li falta un MacDonald’s per ser perfecte. A la sortida, en una crüilla de carreteres, parem davant l’estàtua d’Atatürk (n’hem vist més que teatres, que ja és dir…) per fer-nos una foto de grup, amb la Gündüz i el Hussein (el xofer) com estrelles invitades.
 
Diccionari turc: Atatürk = pare dels turcs
Con Ataturk



Partit de futbol a la tele...


20.- La fortalesa i el riu
A Tlos toca pujar cap a les muntanyes i visitar la fortalesa, impressionant, amb tombes excavades a la roca i la bandera turca al capdamunt. El Xavier i el Perico fan el cim, mentre l’Agustí opta per no pujar. Deu ser que ha vist un desodorant d’oferta a la botigueta de l’entrada…. Dinem una mica més amunt, al Yakapark (que no Yayapark!), prop d’una cascada que omple el lloc de frescor. El restaurant és original, amb una peixera-nevera que segueix tota la barra amb uns peixos que no deixen de nedar amunt i avall. Dinem dalt d’una cascada, en una estructura de fusta on ens atén una noia grassoneta, de galtes rosades i somriure fàcil. Mengem molt bé, com gairebé sempre aquí, i enviem un missatge urgent al Lluís: “Vine de seguida! No t’ho pensis!”. Per animar-lo, el Perico li parla de “ports meravellosos” i “patates insuperables”. Qui s’hi pot resistir?
 
Diccionari turc: Kale = castell
Tlos
Yakapark


Teatre de Tlos

21.- Una habitació amb vistes a Fethiye
Fethiye és un altre port tancat i bonic, amb molts velers que podem veure des del balcó de les habitacions amb vistes. És més gran que Kas i té de tot: teatre romà, mar, fortalesa, mercat del peix… i MacDonald’s! Aquí sí que el Lluís seria feliç, però el molt podrit no contesta els missatges. Deu estar mort d’enveja, el pobre… El Perico, molt professional, s’instal·la l’estudi de dibuix al balcó. Això sí que és tenir nivell! Per celebrar que estem tan bé, anem a fer un gin tònic al passeig marítim, en un bar on la gent pren el te i juga al backgamon, però l’operació acaba en fiasco: la ginebra té gust de colònia i en comptes de tònica posen aigua de l’aixeta. Puaf! Això sí, per dissimular hi afegeixen una cirereta que s’avorreix al fons del vas.
 
Diccionari turc: Kolonia = gin tònic
Estudi  del Perico



22.- Passeig pel riu a Dalyan
L’última excursió del viatge ens porta a Dalyan, un poble de la costa que té dues estàtues estrella: una de tortugues marines (la gran riquesa local) i l’altra l’obligada  d’Atatürk, el pare de la pàtria. Lloguem una barca al port fluvial amb un pilot anomenat Murat. Quan el Xavier li diu que ell es diu Moret, surt la idea de fer una societat “Moret i Murat”, però la cosa no va més lluny perquè sembla que el Murat ha passat mala nit i prou feines té a navegar. Veiem tombes excavades a la roca, una ciutat romana, unes tortugues que surten perquè els fem fotos i una platja de sorra que separa el riu del mar. El Perico continua dibuixant, l’Agustí fa fotos disfressat de capità i el Xavier pren el sol mentre fa veure que pren notes.
Riu Dalyan


Aperitiu, cranc...

El bar al riu...

Diccionari turc: Çai = te

23.- Adéu a tot això
Arriba el dia de la tornada amb la consciència que el viatge ha valgut molt la pena. Agafem l’avió a Dalaman per anar a Istambul i després fer el salt cap a Barcelona. Mentre volem, el Perico reflexiona que ell estava destinat a fer un viatge com aquest, amb tot pagat, ja que als 8 anys el van convidar al rodatge de Tómbola, de la Marisol. Ara s’entén la seva vocació d’artista…Una altra cosa: ha tornat a quedar clar que viatjant s’aprenen coses. Un exemple, els primers dies el Perico feia dibuixos de l’Agustí i el Xavier amb una panxa considerable. Al final, però, gràcies als consells artístics desinteressats dels dos implicats, va millorar molt i en els últims dibuixos surten més estilitzats… encara que sense arribar a tenir aspecte de maricons d’Aspendos. Ah, per cert, de la passió turca, ni rastre. El país és preciós, però la passió… No sé, deu ser que als seixanta anys tot és relatiu.

Diccionari turc: Karakol = Comissaria de policia
Treballan al aeroport de Istanbul........Perico i Xavier


Envian el dibuix per la crónica de Joan Tapia