01. Destí: Antalya
En aquest viatge som tres: Perico
Pastor, amb el seu quadern de dibuix, Agustí Carbonell, amb les seves càmeres
(que no falti la Leica!) i Xavier Moret amb el seu bloc de notes. Tres amics,
un equip… i la passió turca a l’horitzó. La primera conclusió és que viatjar
està bé; la segona, que viatjar amb amics és millor; la tercera, que viatjar
amb un il·lustrador ens fa sentir com viatgers britànics del XIX.
Són tres hores
de vol a Istambul i una de propina fins a Antalya, a la costa, on ens
instal·lem al Hillside Su, un hotel gran, lluminós i modern que ho aposta tot
al color blanc: recepció blanca, personal uniformat de blanc, habitació blanca
i terrassa blanca amb llit blanc. ¿Tan fotuts ens veuen que ens han portat a un
hospital? ¿S’ha xivat algú que ja anem pels 60 i ens han destinat a un
geriàtric? ¿O és només que algú els ha dit que l’Agustí és del Madrid?
Diccionari
turc: Hoş Geldiniz = benvingut
 |
| Perico,Agusti i Xavier navegan per el riu Dalyan |
02. El Déu de la Fertilitat
La guia, de nom Gündüz, ens ensenya
d’entrada, al minibús, una nina de la fertilitat i ens anima a posar-li un nom,
com si fóssim a la guarderia. L’Agustí no ho dubta ni un segon. “Si és de la
fertilitat, s’ha de dir Lluís, com el Lluís Bosch”, diu sense dret a rèplica. I
així es diu: Lluís. Per als amics, Lluïseta.
Diccionari
turc: Merhaba = hola
 |
| Gündüz |
 |
| La fertilitat, en Lluis... |
03. Un sopar al port
Sopem al port d’Antalya, en una
terrassa amb vistes al mar, a les muralles romanes, i als minarets de ciutat
vella. Primera constatació: aquí s’hi està bé i s’hi menja bé. Segona: la
cervesa Efes s’assembla a l’Estrella. Tercera: l’Agustí seria un bon digestòleg.
Quan dubte sobre la conveniència d’ingerir certs aliments, té un mètode científic
inapel·lable: si li agraden, són antioxidants i, per tant, bons per menjar. Casualment,
com que ell s’erigeix en jutge únic: tot són antioxidants.
Diccionari
turc: Bira = cervesa
 |
| Perico dibuixa |
 |
| Cervesa Efes |
04. Et j’ai crié, crié, Aline!…
Després de sopar, la Gündüz ens
proposa anar a un local on canta el seu marit. Podria ser la típica trampa
turística, però acceptem i no ens en penedim. És un restaurant agradable, sobre
les roques i vora mar. Demanem un rakí, un aiguardent anissat turc
(antioxidant, per descomptat). L’Aisan, el marit, té una bona veu de tenor i un
repertori sòlid, a cavall entre els hits
del passat i la tradició turca. En una pausa seu a la nostra taula i xerrem una
estona. Quan, portats per la nostàlgia (i l’edat), el Perico i jo ens posem a
cantar Aline, se li il·lumina la
mirada i ens diu: “I know this song. I will
sing it for you”. I acabem la nit bevent rakí i escoltant Aline. “J’avais dessiné sur le sable…”. I que bé que s’està a Turquia!
Diccionari
turc: Saor = gràcies
 |
| Aline |
05. Maricons d’Aspendos
Primera parada del dia: Aspendos. Som
en un teatre espectacular, encara que massa restaurat. El Perico seu a la grada
i dibuixa, l’Agustí retrata i el Xavier pren notes. Regna la pau, però per
sorpresa la Gündüz atrapa un gat al vol, li obre la boca fent força amb les
mans i no para fins a trobar-li un punt negre al pal·ladar. “Això vol dir que
tindrem sort”, conclou. Doncs mira que bé… Després comenta que en el passat a
la gent d’Aspendos, de tant cultes que eren, els consideraven efeminats; als de
Side, un poble de la costa, els tenien en canvi per pirates. D’aquí ve una
curiosa expressió: “Sembleu pirates de Side… o maricons d’Aspendos”, segons el
cas. Quan ho sentim, el Xavier amaga el llibre que està llegint, el Perico es
guarda el bloc a la butxaca, l’Agustí xiula i tots tres procurem fer cara de
pirates.
Diccionari
turc: Sissy = maricon
 |
| Aspendos,esperan l´inspiracio... |
 |
| Aspendos |
06. La platja de Cleopatra
Després de molts kilòmetres de
platges i hotels plens de russos, arribem a Alanya, el lloc on es van enrotllar
Marc Antoni i Cleopatra, presidit per una fortalesa. Molt encertadament, sempre
pensant en la promoció, una de les platges porta el nom de Cleopatra. L’altra
es diu Elvis Beach. Tot un contrast, però és que, segons la Gündüz, Elvis tenia
orígens turcs, com Abraham Lincoln (!). En resum, que Elvis no només està viu,
sinó que és turc. Per cert, parlant de Cleopatra, de la passió turca, de moment
res de res.
Diccionari
turc: Plaj = platja
 |
| Alanya |
 |
| Platge de Cleopatra |
07. Pirates de Side
El contrast a Side és sorprenent:
un teatre romà preciós voltat d’una urbanització prop del mar. Pedra vella i
noble barrejada amb turistes russos que es fan fotos horteres, imitant estàtues
antigues o jugant a ser déus. Un d’ells –equipat amb banyador, xancles,
samarreta imperi i tatuatge del CSKA Moscou a l’espatlla- ens sorprèn per la
seva inquietud cultural. Conclusió: deu ser de la secció filològica del CSKA...
Prop del teatre descobrim un barri molt agradable vora mar, amb cases baixes,
hotelets amb encant i bars amb noies russes que beuen mojitos fent morrets. Quan
l’Agustí veu una núvia a la caça de fotos romàntiques, l’empaita i la metralla
amb la càmera fins que gairebé el conviden a la boda. Però, no, ho deixa
córrer. Els amics són els amics… De tota manera, quan un cambrer ens proposa a
tots tres un sopar romàntic, fa cara de pirata i deixa clar que no som uns maricons
d’Aspendos.
 |
| Side |
Diccionari
turc: Mutlulug = felicitat
 |
| Side |
08. El famós actor secundari
Anem a sopar a un lloc anomenat
Minicity, una mena de Catalunya amb miniatura amb reproduccions d’edificis turcs
famosos. Està bé si disposes de poc temps, ja que amb un passeig de mitja hora
ho veus tot (devaluat, això sí). El restaurant és lamentable, com si també el
menjar fos una mala imitació. La sala és molt gran i un actor secundari famós, ja
jubilat (és a dir, de la nostra edat), rep la gent, molt mudada, i reparteix
panderetes i somriures entre el públic. Una cantant exuberant canta èxits
caducats, un vell balla amb una joveneta que no sap on mirar, hi ha travelos
molt maquillats i un cartell que indica que està Prohibit Fumar. L’amenaça és
una multa de 75 lires, però algú ha tatxat el 75 per convertir-lo en 83,
pensant que l‘augment seria definitiu. Tot i així, tothom fuma.
Diccionari
turc: Sigara içilmez = prohibit fumar
09. Teatres romans
En dos dies hem vist tants teatres
romans que ja estem saturats. Entremig, per refrescar-nos, visitem cascades i
dinem vora els rius, voltats d’ambient popular i bon menjar. Els mezzé (entremesos a la turca) són
boníssims i el peix, de primera. Tot va molt bé i la gent és encantadora. A Perge
ens agraden molt la Palestra de Cornutus (hi ha noms transparents), la porta
d’Adrià, l’estadi i el hamam… Quan ens diuen de visitar un altre teatre, ho
deixem córrer. No fos cas que ens prenguessin per dallonsis d’Aspendos.
Diccionari
turc: Tiyatro = teatre
 |
| Playa de Putaka |
10. El Palau del Kebab
Avui toca anar al Güneyliler, el
Palau del Kebab. Ambient popular, servei agradable i bon menjar; l’únic que
falla és que no tenen begudes alcohòliques. Què hi farem… Mengem mezzè, kebab, lahmacun (una mena de pizza d’origen armeni) i un pa inflat com un
peix globus que supera de llarg les airbaguettes
de Ferran Adrià. Per beure, ayran, iogurt
amb aigua freda i sal. Al final ens conviden a visitar la cuina, on el xef Alí
coordina l’equip humà i uns quants forns. Quan ens posen, per higiene, gorrets
i sabates de plàstic, deixem clar que tenim vocació de pirates de Side. Per si
un cas…
Diccionari
turc: Kuaför = barber
|
| Güneyliler,palau del kebab |
12.- El somni de Phaselis
Ens aturem en una platja preciosa,
la de Phaselis. Es troba en una costa gairebé verge, amb unes bellíssimes ruïnes
romanes que ocupen una petita península plena de pins i de mar. El lloc, amb un
port a cada banda i presidit pel mont Tahtali (2.365 metres), és meravellós,
amb un teatre de somni i, com gairebé sempre, uns quants russos que es
preocupen més de prendre el sol que de mirar pedres antigues. L’Agustí, amagat
rere un pi, s’entreté fent fotos de voyeur
a una noia que entra a l’aigua, mentre el Perico fa fotos de l’Agustí fent
fotos de la noia i se sent gelós de l’aparició d’una pintora turca que gosa
competir amb el seu quadern de dibuixos. El Xavier, mentrestant, intenta fer
fotos del Perico fent fotos de l’Agustí fent fotos de la noia, però és tan
complicat que ho deixa córrer.
Diccionari
turc: Örenyeri = ruïnes
 |
| Phaselis i el mont Tahtali al fons |
 |
| Phaselis |
13.- La noia del bar de
carretera
La gent aquí és un 10. Un exemple,
parem en un bar de carretera, prop de Kumuçà, i demanem uns gözmele, una mena de crèpes farcits de
formatge. La noia que ens els porta, ens explica en anglès, com si ens conegués
de tota la vida, que estudia a la Universitat d’Esmirna, però que li agradaria fer
un màster a Berlín. La mare, que l’observa de lluny amb posat greu, majestàtic,
no li deixa anar, ja que diu que la necessita aquí… En fi, que tenim drama a la
vista… Marxem del bar amb la sensació que a la noia no li serà gens fàcil
allunyar-se de la mare.
 |
| La noia del bar de ls carretera.... |
Diccionari
turc: Degil = no
14. Les tombes de Myra i el
pare Noël
A les ruïnes de Myra augmenta la
calor i el nombre de russos. El lloc, amb tombes lícies excavades a la roca i
un gran teatre, és molt bonic, tot i que està voltat del mar de plàstic dels
hivernacles. Els russos sembla que es reprodueixin cada minut que passa. La
pregunta és: “En queda algun a Rússia?” Perquè entre els que hi ha a la Costa
Brava i els que tenim per aquí, sembla que ja hem fet el ple. El secret el
descobrim poc després, quan arribem a l’església del poble, on va viure el
bisbe Nicolau, el nostre Pare Noël. Els russos visiten l’església extasiats,
resen davant la tomba del sant i s’emporten medalles i icones que dipositen durant
uns segons sobre el sarcòfeg. No és estrany que al poble de Myra es parli més
rus que turc… i que es begui més vodka que rakí.
Diccionari
turc: Baba Noël = Pare Nöel
 |
| Myra |
 |
| Tomba de Sant Nicolau |
15.- La ciutat sota l’aigua
Aquesta costa és muntanyosa,
abrupta, plena de racons, petites illes a tocar de la costa i cales
paradisíaques. És gràcies a tants rebrecs que no l’han pogut espatllar. Baixem
cap a Üçagiz, un petit poble de pescadors i turistes amb un port tancat
d’aigües tranquil·les. S’hi està tan bé que el Perico i el Xavier adopten
l’uniforme dels russos: banyador i xancles. L’Agustí, molt senyor, manté els
pantalons llargs. No li importa suar: ell té un bon desodorant… Lloguem una
barca i anem a visitar el poble de Simena, una mena de Cadaqués turc, i l’illa
de Kekova, on hi ha una ciutat destruïda per un terratrèmol el segle II d. C. Una
part de la ciutat queda sota l’aigua, cosa que li afegeix encant i misteri.
Veiem restes de teules i cases, però cap columna, cosa que provoca el desencís
del Xavier. “Jo he vingut aquí a veure columnes!”, crida desesperat. El Perico,
per no sentir-lo, es llença a l’aigua, mentre l’Agustí demana una cervesa. A la
tornada, en un bar del port, pensem que aquí el Lluís seria feliç. Li hem de
dir que vingui abans no sigui tard, abans no es rovelli.
Diccionari
turc: Pansiyon = pensió
 |
| Üçagiz |
 |
| A la proa,Perico i Xavier.Illa de Kekova |
 |
| Perico al aigua... |
16.- De rebaixes
Al mateix port d’Üçagiz, on una
noia té una paradeta de roba, posem en pràctica el sistema que ens ha dit la
Gündüz per aconseguir una bona rebaixa. Quan la noia ens diu el preu d’uns
pantalons, abans que res li deixem anar un “yok
devè!”, fent petar la llengua i llançant el cap enrere, que vol dir, “on
vas a parar, camell!”. La noia es queda parada i renya la Gündüz per ensenyar-nos
frases com aquesta. Es veu que no és gaire elegant… Al final, però, ens
contesta: “Sensi devè!”, que vol dir
“El camell ets tu!”, i manté el preu sense baixar del burro. Haurem de buscar
una altra frase…
Diccionari
turc: Devekushu = estruç (literalment: au camell)
 |
| Kekova |
17. Un bany a Kas
Arribem a Kas, on tenim el segon
hotel del viatge. El poble és petit i recollit, al peu de les muntanyes i davant
l’illa grega de Kastellorizo (Meis per als turcs). Dubtem abans d’entrar a
l’hotel, ja que a la façana hi ha tantes columnes que es podria confondre amb el
Partenon. El Xavier, però, que enyora les columnes, hi entra decidit. Un cop
instal·lats en habitacions amb vistes al mar (i a Kastellorizo, l’illa on van
filmar Mediterráneo, l’illa enyorada
pel Xavier), fem un bany al moll del davant. L’aigua és freda, però s’hi està
bé. Per celebrar el gran moment, ens fem una foto de tots tres tirant panxa
endins, sense respirar. Quedem molt atlètics, la veritat, però semblem The
Aspendos Trio… Mentre sopem al port pensem un altre cop en el Lluís. Vine,
corrents, borinot, abans que no espatllin aquesta costa meravellosa!
Diccionari
turc: Sherefè = salut!
 |
| La illa grega de Meis(Kastellotizo), desde el hotel |
 |
| Despres del bany, visca Aspendos¡¡¡ |
18.- Més ruïnes i una estàtua
Continuem per la costa cap a
Fethiye, visitant ruïnes, passant calor i esquivant russos. Xanthos i Letoon
són els llocs il·lustres on parem, amb un parell més de teatres per a la ja
nostra extensa col·lecció. A la platja de Patara (un altre teatre!), ens
refugiem en un bar on l’Agustí posa en pràctica les seves arts de paparazzi i el Perico dibuixa. S’hi està
bé, però el Xavier suggereix, davant la mirada indignada dels altres dos, que
li falta un MacDonald’s per ser perfecte. A la sortida, en una crüilla de
carreteres, parem davant l’estàtua d’Atatürk (n’hem vist més que teatres, que
ja és dir…) per fer-nos una foto de grup, amb la Gündüz i el Hussein (el xofer)
com estrelles invitades.
Diccionari
turc: Atatürk = pare dels turcs
 |
| Con Ataturk |
 |
| Partit de futbol a la tele... |
20.- La fortalesa i el riu
A Tlos toca pujar cap a les
muntanyes i visitar la fortalesa, impressionant, amb tombes excavades a la roca
i la bandera turca al capdamunt. El Xavier i el Perico fan el cim, mentre
l’Agustí opta per no pujar. Deu ser que ha vist un desodorant d’oferta a la
botigueta de l’entrada…. Dinem una mica més amunt, al Yakapark (que no
Yayapark!), prop d’una cascada que omple el lloc de frescor. El restaurant és
original, amb una peixera-nevera que segueix tota la barra amb uns peixos que
no deixen de nedar amunt i avall. Dinem dalt d’una cascada, en una estructura
de fusta on ens atén una noia grassoneta, de galtes rosades i somriure fàcil.
Mengem molt bé, com gairebé sempre aquí, i enviem un missatge urgent al Lluís:
“Vine de seguida! No t’ho pensis!”. Per animar-lo, el Perico li parla de “ports
meravellosos” i “patates insuperables”. Qui s’hi pot resistir?
Diccionari turc:
Kale = castell
 |
| Tlos |
 |
| Yakapark |
 |
| Teatre de Tlos |
21.- Una habitació amb vistes a
Fethiye
Fethiye és un altre port tancat i
bonic, amb molts velers que podem veure des del balcó de les habitacions amb
vistes. És més gran que Kas i té de tot: teatre romà, mar, fortalesa, mercat
del peix… i MacDonald’s! Aquí sí que el Lluís seria feliç, però el molt podrit
no contesta els missatges. Deu estar mort d’enveja, el pobre… El Perico, molt
professional, s’instal·la l’estudi de dibuix al balcó. Això sí que és tenir
nivell! Per celebrar que estem tan bé, anem a fer un gin tònic al passeig
marítim, en un bar on la gent pren el te i juga al backgamon, però l’operació
acaba en fiasco: la ginebra té gust de colònia i en comptes de tònica posen
aigua de l’aixeta. Puaf! Això sí, per dissimular hi afegeixen una cirereta que
s’avorreix al fons del vas.
Diccionari
turc: Kolonia = gin tònic
 |
| Estudi del Perico |
22.- Passeig pel riu a Dalyan
L’última excursió del viatge ens
porta a Dalyan, un poble de la costa que té dues estàtues estrella: una de
tortugues marines (la gran riquesa local) i l’altra l’obligada d’Atatürk, el pare de la pàtria. Lloguem
una barca al port fluvial amb un pilot anomenat Murat. Quan el Xavier li diu
que ell es diu Moret, surt la idea de fer una societat “Moret i Murat”, però la
cosa no va més lluny perquè sembla que el Murat ha passat mala nit i prou
feines té a navegar. Veiem tombes excavades a la roca, una ciutat romana, unes tortugues
que surten perquè els fem fotos i una platja de sorra que separa el riu del
mar. El Perico continua dibuixant, l’Agustí fa fotos disfressat de capità i el
Xavier pren el sol mentre fa veure que pren notes.
 |
| Riu Dalyan |
 |
| Aperitiu, cranc... |
 |
| El bar al riu... |
Diccionari
turc: Çai = te
23.- Adéu a tot això
Arriba el dia de la tornada amb la
consciència que el viatge ha valgut molt la pena. Agafem l’avió a Dalaman per anar
a Istambul i després fer el salt cap a Barcelona. Mentre volem, el Perico
reflexiona que ell estava destinat a fer un viatge com aquest, amb tot pagat,
ja que als 8 anys el van convidar al rodatge de Tómbola, de la Marisol. Ara s’entén la seva vocació d’artista…Una
altra cosa: ha tornat a quedar clar que viatjant s’aprenen coses. Un exemple,
els primers dies el Perico feia dibuixos de l’Agustí i el Xavier amb una panxa
considerable. Al final, però, gràcies als consells artístics desinteressats dels
dos implicats, va millorar molt i en els últims dibuixos surten més estilitzats…
encara que sense arribar a tenir aspecte de maricons d’Aspendos. Ah, per cert, de
la passió turca, ni rastre. El país és preciós, però la passió… No sé, deu ser
que als seixanta anys tot és relatiu.
Diccionari
turc: Karakol = Comissaria de policia
 |
| Treballan al aeroport de Istanbul........Perico i Xavier |
 |
| Envian el dibuix per la crónica de Joan Tapia |
4-10 de maig de 20
No hay comentarios:
Publicar un comentario