Centre de la Imatge Mas Iglésias (CIMIR)

El CIMIR aconsegueix el llegat de cinc grans fotoperiodistes dels últims 40 anys

Les imatges fan un repàs dels esdeveniments socials, culturals i polítics de Catalunya

Enrique Canovaca 16 de març de  2012

Els fotoperiodistes Miquel Anglarill, Jordi Belver, Agustí Carbonell, Guillermina Puig i Salvador Sansuán han donat el seu llegat de miler d'images al Centre de la Imatge Mas Iglésias (CIMIR) perquè aquest faci la seva digitalització i conservació. Tots cinc són figures destacades del fotoperiodisme des de la transició espanyola i han treballat en les principals publicacions catalanes i estatals, com La Vanguardia, El País i l'Avui, així com diaris esportius. Les col·leccions signifiquen un repàs cultural, social i econòmic de la història de Catalunya durant els últims 40 anys, amb els principals actors retratats. Un cop s'acabi tota la digitalització, està previst que el CIMIR pugui fer exposicions de les fotografies.

Anglarill, Carbonell, Sorio i Sansuán 

Enrique Canovaca 

Una nena petita aixeca el braç esquerre al mateix temps que Felipe González, en un congrés del PSOE. Pasqual Maragall gaudeix del sol radiant d'una platja. I uns interns de l'institut Pere Mata somriuen davant d'una càmara. Són tres moments captats pels cinc fotoperiodites que lliuraran durant les properes setmanes els milers d'imatges del seu arxiu, moltes d'elles impresses o en negatius, i d'altres ja en format digital. El CIMIR farà una tasca de digitalització, conservació i classificació i, a més, en lliurarà una còpia als seus autors.
Salvador Sansuán recorda que es va enamorar de la ciutat "fa quinze anys" quan "vaig venir a fer un reportatge fotogràfic dels interns que hi havia al Pere Mata" i també "per amistat amb l'actual regidor de Cultura, Joaquim Sorio, he pres aquesta decisió". Per la seva banda, Agustí Carbonell espera que aquesta donació sigui un punt de partida perquè altres grans fotoperiodistes dels últims quaranta anys també participin d'un projecte "engrescador" que facilita la transmissió al públic del seu treball.
Tots cinc han estat testimonis dels esdeviments clau de la història catalana, principalment, i mundial, i han cobert jocs olímpics, mundials de futbol, manifestacions multitudinàries per reclamar els drets nacionals, entrevistes als cineastes més importants o sessions històriques al Parlament de Catalunya. A més, les seves imatges signifiquen un retrat precís de l'evolució social i econòmica del país, a través de persones moltes vegades anònimes.
Però aquestes col·leccions també són una mostra de l'evolució tècnica viscuda per la fotografia, passant pels rotllets i els negatius de l'analògic fins a les actuals targetes de memòria, que tenen capacitat per emmagatzemar milers de fotografies. Carbonell resumeix aquest fet en una anècdota fubolística: "abans, si aconseguies passar tres fotos d'un partit de futbol, el director t'abraçava. Ara, en canvi, rebem més de mil imatges cada quart d'hora. L'editor ha d'escollir entre una gran quantitat de material i es curiós que moltes vegades es veuen les mateixes instantànies en diferents portades de diaris".
La directora del CIMIR, Coia Domingo, ha ressaltat que amb aquesta col·lecció el centre "traspassa l'àmbit geogràfic en què ens hem mogut fins ara", per assolir un patrimoni no només dels reusencs, sinó també dels catalans. A més, Domingo s'ha referit a la riquesa visual que aporta un mateix fet "vist des de diversos punts de vista",, de diversos fotoperiodistes que ara han confiat el seu llegat a la capital del Baix Camp.